Història de Roma

Si un considera el poble romà com una persona única i examina tot el curs de la seva vida, com va néixer i com va créixer, de quina manera va arribar a la maduresa i com després s’ha anat envellint, hi trobarà quatre etapes o processos. La primera època, sota el govern dels reis, durà aproximadament dos-cents cinquanta anys, durant els quals lluità contra els veïns de Roma. Aquesta serà la infància. Tot seguit des del consolat de Brutus i de Col·latí fins al d’Api Claudi i de Marc Fulvi, hi ha un període de dos-cents cinquanta anys, durant els quals conquerí Itàlia. Aquesta fou l’època més activa pel que fa a homes insignes i a empreses militars. Per això podria ser denominada l’adolescència. Després fins a Cèsar August, van passar dos-cents anys, durant els quals pacificà tot el món. Aleshores coincidiren la joventut de l’imperi i gairebé la seva robusta maduresa. A partir d’August…, en certa manera s’envellí i començà a encongir-se. No obstant això, sota el principat de Trajà, els seus músculs s’han envigorit, i, en contra de l’opinió més estesa, el vell imperi es recupera com si es rejovenís.

Luci Anneu Florus, Epítoma 1,1,4-8

 Quadre sinòptic de la història de Roma (en castellà)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.