Època micènica

Història de Grècia
Aquestes són les etapes en que es divideix la història de Grècia:
• Prehistòria: paleolític i neolític
• Edat del bronze o Minoics o Micènics
• Edat Fosca
• Època Arcaica
• Època Clàssica
• Època Hel·lenística
• Dominació romana
• Grècia bizantina, otomana i moderna

Però en aquest apartat ens centrarem en l’edat del bronze i, concretament, en la civilització micènica.

Civilització micènica 1600-1100
Un poble indoeuropeu, que havia arribat a la península grega entre el 2000 i el 1900 aC, desenvolupà una societat i cultura complexes, al voltant de les monarquies de diverses ciutats. Aquest poble, “aqueu, dànau, argiu” als textos homèrics, va ser anomenat “micènic” per Micenes, la ciutat d’ Agamèmnon, el cap de l’exèrcit grec de la Ilíada. Els micènics es varen imposar per l’Egeu i el Mediterrani, després del buit de poder que va deixar la civilització minoica, ubicada a l’illa de Creta, minvada causa dels desastres naturals. Els micènics s’imposaren a Creta, però també varen adoptar el sistema d’escriptura Lineal B (grec micènic), i altres trets culturals, com la ceràmica o la pintura mural.
La societat aquea estava molt jerarquitzada: al davant estava el rei (wanax), qui dirigia una aristocràcia guerrera (basileis). Pagesos i artesans depenien de l’organització econòmica i centralitzada del palau-ciutadella emmurallada. Els reis exercien un poder despòtic, des de les seves fortaleses, molt diferents dels palaus minoics que no tenien muralles. Les ciutatdelles micèniques més importants són les Micenes, Tirint, Pilos, Atenes. Amants de la guerra i la caça, tenien armes de bronze i carros de guerra. Es dedicaven també a la pirateria i al comerç. Però les pintures conservades ens mostren a més una societat sofisticada, amb temps i riquesa per gaudir del seu temps d’oci.
El poble micènic va tenir un actiu comerç marítim i nombroses exportacions de productes manufacturats. Van arribar al seu zenit sobre l’any 1600 a. C., però per causes desconegudes, coincidint amb la llegenda de la caiguda de Troia, els regnes micènics començaren la seva decadència. La uniformitat cultural de l’Egeu va desaparèixer, i amb ella el poder centralista de les ciutadelles, així com l’escriptura. La societat es desintegrà en petites comunitats autàrquiques.
Des del punt de vista mític, hem de destacar el cicle èpic de la guerra de Troia i els poemes homèrics Ilíada i Odissea

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.