Tal com la tradició m’ha ensenyat, jo considero la ciutat dividida en dues parts: els patricis i els plebeus. Abans, el prestigi màxim corresponia als patricis, però la força més considerable era a mans de la plebs. Així, doncs, molt sovint a la ciutat va haver secessions, i la força de la noblesa s’afeblia contínuament mentre els drets de la plebs s’enfortien sense parar.
Sal·lusti, Cartes sobre l’estat, 2.5
Gai Licini i Luci Sexti, tant bon punt foren nomenats tribuns, promulgaren diverses lleis contràries al poder dels patricis i favorables per a la plebs… Una llei feia referència als deutes… Una altra s’ocupava de l’extensió dels camps, perquè ningú no tinguès més de cinc-centes jovades de terra. La tercera llei suprimia l’elecció dels tribuns militars i establia que un dels dos cònsols fos elegit entre els plebeus.
Tit Livi, 6,35