L’època clàssica (490-336 aC)
Esquema:
• Guerres mèdiques 490-479 aC
• Pentecontècia 479-431 aC
• Guerres del Peloponnès 431-404 aC
• Segle IV a Grècia i Macedònia fins Alexandre el Gran (404-336)
Les Guerres Mèdiques (490-480 aC)
Des de mitjans del segle VIÍ, els jonis d’Àsia Menor estaven en contacte amb la veïna Lídia i havien adquirit un gran desenvolupament econòmic y cultural; però l’arribada dels perses des d’Orient a Àsia Menor causà un gran impacte en els pobles grecs de la costa. Cap al 500 a. C. els jonis es van rebel·lar contra l’imperi persa i demanaren ajut als grecs de l’altra riba de l’Egeu. Després d’uns anys de guerra foren sotmesos i durament castigats.
Els reis de Pèrsia, decidits a evitar noves revoltes, emprengueren la conquista de Grècia com a càstig per l’ajuda d’Atenes als grecs de Jònia
- Primera guerra Mèdica (490 a. C.): Els atenesos dirigits pel general Milcíades rebutjaren l’atac del rei Darios a la plana de Marató, a l’Àtica.
- Segona guerra Mèdica (480 a. C.). Deu anys després, Xerxes, fill de Darios, intenta una nova invasió de Grècia amb enormes efectius; l’acció conjunta de la majoria dels grecs, amb Atenes i Esparta al front, alliberà Grècia: batalla terrestre de Les Termòpiles amb el rei espartà Leònidas, i batalles de Salamina, dirigida per Temístocles, Platea, Mícale…
Pentecontècia (479-431 aC)
En acabar les Guerres Mèdiques, Esparta aviat es va desentendre de la situació fora del Peloponnès; Atenes i les ciutats jònies crearen el 477aC una aliança, la Lliga Marítima Dèlico-Àtica (Lliga de Delos), amb seu a l’illa de Delos, per a defensar-se de futurs atacs perses. Aquesta aliança es transformà en un imperi al servei dels interessos atenesos, que obligaren altres polis a integrar-se en la Lliga.
Atenes començà la reconstrucció de l’Acròpolis i la construcció dels Llargs Murs des de Atenes al port del Pireu; hi hagué un gran desenvolupament de la vida literària i artística i molts intel·lectuals i pensadors acudien a la ciutat procedents d’ altres llocs de Grècia.
L’imperialisme atenès propicià l’allunyament del perill persa, seguretat en la navegació, unitat entre els grecs de l’Egeu (unitat monetària, jurídica, política, cultural, lingüística…), però també suprimí la autonomia dels aliats i entrà en conflicte amb els interessos comercials dels aliats d’Esparta: Corint i Mègara.
Guerres del Peloponnès (431-404 aC)
L’enfrontament entre la Lliga Dèlico-Àtica (Atenes i aliats) i la Lliga del Peloponnès (Esparta i aliats) fou el més llarg i cruent que patiren els grecs. Grècia quedà esgotada i inicià un procés continuat de decadència. Atenes es recuperà, però no tornà a tenir força suficient per a dirigir la resta de Grècia; la crisi de les polis s’ agreujava cada vegada més.
En aquest moment entrà en escena una nova potència: la Macedònia de Filip II que en pocs anys s’imposà als estats grecs. Des d’aquest moment, els grecs varen perdre la independència política i quedaren sota l’autoritat del rei macedoni.
Macedònia s’imposà amb facilitat a Grècia degut a la crisi de la polis, amb continus conflictes interns i externs, agudització de les lluites entre rics i pobres i desinterès per participar a la política. Després de l’assassinat l’any 336 de Filip II, Alexandre el Gran, el seu fill, dirigí l’exèrcit grec contra l’imperi persa travessant l’ Hel·lespont i creà un gran imperi.