Antologia de poesia universal
- Homer (VIII a.C.), Cant XXIII. Ulisses reconegut per Penèlope, v. 209-284, de l’Odissea. Traducció de Carles Riba.
- Safo (650-580 a.C.), Cants. Llibre primer, v. 1-28. Traducció de Manuel Balasch.
- Horaci (65 a.C.), Èpodes II, Paraules d’Alfeu, v. 1-70. Traducció de Joan Carbonell.
- Carmina Burana (segles XII i XIII): “Oh, fortuna”, de Cançons de Beuern. Traducció de Joan Petit.
- Bernart de Ventadorn (segle XII), XVIII “No és meravella si el meu cant”. Traducció d’Alfred Badia.
- Dante Alighieri (1265), Infern I (v.1-9, 61-63, 79-84), Infern V (v. 100-141), Paradís XXXII (v. 88- 96), de Divina Comèdia. Traducció de Joan Francesc Mira.
- Francesco Petrarca (1304), I “Els qui en rimes esparses escolteu”, de Cançoner. Traducció de Miquel Desclot.
- Francesco Petrarca (1304), CCLXVII “Ai, el bell rostre, ai, el seu esguard”, de Cançoner. Traducció de Miquel Desclot.
- Ausiàs March (1400), “Veles e vents han mos desig complir”.
- Garcilaso de la Vega (1501), “A Dafne ya los brazos le crecían”.
- Pierre de Ronsard (1524), “Quan siguis molt velleta” , de Les roses de Ronsard, Segon llibre dels Sonets per a Helena. Traducció de Pere Rovira.
- William Shakespeare (1564), I “Volem que siguin més les belles criatures”. Traducció de Joan Triadú.
- William Shakespeare (1564), CXXXVII, “Tu, Amor, boig i cec, ¿als meus ulls què els has fet,” Traducció de Joan Triadú.
- John Donne (1572), “No t’altivis sentint-te anomenar”, de Sonets. Traducció de Marià Villangómez.
- William Blake (1757), “Londres”. Traducció de Francesc Parcerisas.
- William Wordsworth (1770), “Nocturn” , de L’abadia de Tintern. Traducció de Miquel Desclot.
- Friedrich Hölderlin (1770), “Cant d’Hiperió”, de Set poemes de Hölderlin. Traducció de Carles Riba.
- Novalis (1772), “Avall envers el si de la terra”, v. 1-60, d’Himnes a la nit. Traducció d’A. TàpiesBarba.
- Lord Byron (1788), “Les illes de Grècia, les illes de Grècia”, v. 1-30. Don Joan, cant III, Traducció de Francesc Parcerisas.
- P.B. Shelley (1792), “Elegia a la mort de John Keats” XXXIX, XL, XLI, XLIII. Traducció de Marià Villangómez.
- John Keats (1795), “A la tardor”. Traducció de Marià Manent.
- Giacomo Leopardi (1798), “L’infinit”, de Cants. Traducció de Narcís Comadira.
- Victor Hugo (1802), “La història”. Traducció de Joan Peña.
- Emily Brontë (1818), “Remembrança”. Traducció de Francesc Parcerisas.
- Walt Whitman (1819), “Curull de vida, ara, compacte, visible…”. Traducció d’Agustí Bartra.
- Charles Baudelaire (1821), “L’albatros” Traducció de Xavier Benguerel.
- Emily Dickinson (1830), “No és morir el que ens fa mal…”. Traducció de Marià Manent. 28. Christina Rossetti (1830), “Quan sigui morta, amo”. Traducció de Rosa Leveroni.
- Stéphane Mallarmé (1842), “Do del poema”. Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia. 30. Paul Verlaine (1844), “El meu somni familiar”. Traducció de Joan Peña.
- Arthur Rimbaud (1854), “Vocals”. Traducció de Joan Peña.
- Konstantinos Kavafis (1863), “La ciutat”. Traducció de Carles Riba.
- William Butler Yeats (1865), “La màscara” Traducció de Marià Villangómez.
- Paul Valéry (1871), El cementiri marí, estrofes 1, 5, 12, 13, 16, 18, 19, 22, 24. Traducció de Xavier Benguerel.
- Robert Frost (1874), “Refent paret”. Traducció de Miquel Desclot.
- Gottfried Benn (1886), “Hora blava”. Traducció de Guillem Nadal.
- Rainer Maria Rilke (1875), “Dia de tardor”. Traducció de Joan Vinyoli.
- La Comtessa de Noailles (1876), “El temps de viure”. Traducció de Joan Peña.
- T.S. Eliot (1888), “East Coker, V, de Quatre quartets. Traducció d’Àlex Susanna.
- Fernando Pessoa (1888), “Savi és aquell que s’acontenta amb l’espectacle del món”, d’Odes de Ricardo Reis. Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja.
- Giuseppe Ungaretti (1888), “Matí”. Traducció de Narcís Comadira.
- Anna Akhmàtova (1889), “La dona de Lot”. Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova.
Antología de poesía universal en castellano (Institut Pau Vila de Sabadell)
Blog de Literatura universal (Institut de Torredembarra)